En temps difícils

UNADJUSTEDNONRAW_thumb_4cc6

Vivim temps difícils. La solitud, la por, el silenci de ser amb nosaltres mateixos. Vivim entre les quatre parets de les nostres llars i, amb sort, treiem a passejar les cabòries pel balcó de casa, o pel jardí que fins fa poc no valoràvem tant. Hem començat a entendre que fins i tot allò que abans ens semblava tan insignificant (el somriure de la caixera en retornar-te el canvi, la parada al forn de pa, la mecànica de fer cada dia el mateix camí…) era immens. Hem començat a apreciar que fins i tot els éssers més petits, aquelles petites flors que neixen als marges de les carreteres que fins fa poc embrutàvem amb el nostre pas animal, són éssers únics i essencials de tot aquest món que estem començant a desaprendre. Hem començat a escoltar el cant dels ocells, la melodia dels arbres quan el vent bufa entre les seves branques; el silenci de la nit i la llum de les estrelles. Hem entès que la vida no anava d’acumular riqueses, presses i crits a deshora. Comencem a entendre que el més important era el que ja teníem: la vida. Aquest era el regal. L’amor, la companyia dels amics, el somriure dels fills, una mà que et sosté i que, en la carícia, et diu que no estàs sol. Desitgem que aquest camí ens faci més savis, i que no tornem a la normalitat que coneixíem, si no que ho fem a un nou món, millor per a tots, on siguem capaços de tornar a fer néixer les flors.

 

Ànims a tots i totes!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s