Ens reunim al voltant de la taula. És com un ritual. Llisca entre les meves mans la pell del blanc regal. Ella em mira, mentre m’ofereix el seu somriure còmplice. L’acullo, i amb mans ennegrides, li acosto el meu treball. Al meu voltant la gent riu, embrutant-se com infants llaminers davant d’una tassa de xocolata fumejant.
Aquest matí he enfonsat les mans a la terra, i ella me les ha omplert de vida. L’esforç ens ha portat, a ella i a mi, un fruit saborós, ple de moments únics. Jo l’he collit amb la delicadesa amb la que s’acaricien les coses sagrades. Els fills de la terra ens recorden, humilment, que nosaltres també compartim les seves arrels. Miro al meu voltant i sento una espurna d’emoció: aquest instant meravellós ja mai més no tornarà, però avui som aquí, units, compartint el nostre amor.

Calçots recent collits. Camp d’Anoia. Fotografia: Natàlia Oriol