El fred ha congelat l’aspra terra. Camino per la blanca catifa que s’estén als meus peus. Les fulles em semblen llàgrimes suspeses a mig camí entre la vida, i la caiguda final. Respiro un vent gelat que, lluny de violentar-me, em reconforta estranyament. La pau és un foc inextingible, i ara la palpo, se’m fa present en cada un dels meus òrgans. Penso en la memòria d’aquests arbres, en totes les paraules que deuen cridar les seves escorces. Sembla que ara pugui escoltar-les: em parlen de l’amor, em diuen que no existeix l’oblit. Una emoció em recorre el cos, m’embolcalla el cor, envolta el meu coll i puja, fugaç com un estel, fins als meus ulls. Dolces llàgrimes regalimen galta avall, obrint camins entre el meu cos. I des d’aquí, des d’aquest fred hivern, sento com m’acompanyen totes les ànimes del món.

Pomeres del camp de Martorell. Fotografia: Jaume Canals