Primer d’hivern

El fred ha congelat l’aspra terra. Camino per la blanca catifa que s’estén als meus peus. Les fulles em semblen llàgrimes suspeses a mig camí entre la vida, i la caiguda final. Respiro un vent gelat que, lluny de violentar-me, em reconforta estranyament. La pau és un foc inextingible, i ara la palpo, se’m fa present en cada un dels meus òrgans. Penso en la memòria d’aquests arbres, en totes les paraules que deuen cridar les seves escorces. Sembla que ara pugui escoltar-les: em parlen de l’amor, em diuen que no existeix l’oblit. Una emoció em recorre el cos, m’embolcalla el cor, envolta el meu coll i puja, fugaç com un estel, fins als meus ulls. Dolces llàgrimes regalimen galta avall, obrint camins entre el meu cos. I des d’aquí, des d’aquest fred hivern, sento com m’acompanyen totes les ànimes del món.

YEp7z4BNQ5eDoPxBv9OMSw_thumb_4478

Pomeres del camp de Martorell. Fotografia: Jaume Canals

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s