Peres de Sant Joan

Són les cinc de la tarda. Carrego el sol, feixuc, a les espatlles. Hi ha una pau sepulcral, el camp em parla de silencis antics. A l’horitzó veig alguna ombra; quan m’hi acosto, és tan sols un miratge: senzillament el lent oreig de les fulles tocades pel vent subtil, reflectides a la terra seca. Tinc els braços cansats, la calor ofega. Collim un a un aquests petits regals verdosos, delicadament il·luminats pel to rogenc de la pell avergonyida. Com el foc d’aquesta nit, com la pell que crema sota aquesta llum sense pietat. El blau del cel crida sobre el verd, intens, dels arbres, i la terra punxa, cansada de ser sempre sota les mateixes petjades. Et miro, perera que ara te’m mostres altiva, esplendorosa, plena de vida, i penso en el dia, algun dia, que seràs aliment d’un foc que ha de cremar totes les restes. Algun dia seràs potser una noble foguera de Sant Joan, quan el meu cos i les meves mans no puguin ja sentir-te. Però ara em dones fruit perquè jo visqui, i ets refugi d’ombra i pau a una mare que cuida els seus quatre tresors: en l’alta branca, cobert de fulles, descobreixo un petit niu. Els ulls em vidriegen, i penso en el món sense tu, perera solemne que sostens amb els teus braços el miracle d’alçar el vol.

Peres de Sant Joan

Peres de Sant Joan. Pereres del camp de Martorell.

Pereres.

Pereres del camp de Martorell.

Niu ple de vida.

Niu ple de vida. Branca d’una perera. Camp de Martorell. Fotografies: Natàlia Oriol i Jaume Canals

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s