El Celler de Cal Rossendo us dona la benvinguda al seu espai de creació, informació i comunicació. Aquest projecte neix de la voluntat compartida de dues persones, de dues ànimes que es trobaren en el camí de la vida, i que comparteixen una manera de Ser.
Abans que nosaltres, però, hi va haver generacions d’homes i dones que van fer créixer el que avui coneixem. L’avi Rossendo fou qui donà nom a la casa on es troba el Celler que avui nosaltres continuem, el qual conserva les velles màquines que avis i pares utilitzaven per fer del raïm el nèctar de l’alegria i de l’amor. Com ells, nosaltres conservem aquesta tradició, i de la nostra passió en neixen dos vins: l’Eudald (un vi negre del qual parlarem més endavant) i el blanc Queralt, que avui és una realitat: un xarel·lo cent per cent que anem fent créixer des de l’afició dedicada i sincera.
Aquesta, però, no és la nostra única ocupació: el treball al camp és la principal tasca que desenvolupem, i volem que aquest espai sigui un lloc des del qual tots vosaltres us pugueu apropar a aquest món que es va perdent: l’agricultura, el vincle amb la terra i l’amor per la natura; i, de la mateixa manera, que pugui ser també un espai de diàleg i reflexió.
És per això que, de manera continuada, publicarem fotografies i textos (també d’elaboració pròpia!) sobre les feines del camp i sobre el procés natural de plantació i collita, segons les temporades, així com de les èpoques de verema, d’embotellament del vi, l’oli i la mel. Us parlarem de les oliveres, compartirem poesia, i us ensenyarem com cuidem les abelles que ens regalen el seu fruit més dolç.
No us ho perdeu i seguiu-nos! Estem convençuts que compartir és l’única manera de créixer, i desitgem que ens acompanyeu en aquest viatge que tot just iniciem: esperem que la nostra il·lusió sigui també la vostra, i que gaudiu molt d’aquest racó de pau i vida.
Aquest és el principi del camí: no sabem on arribarem, ni com serà, ni tan sols si podrem seguir algunes petjades; no té cap importància: deixarem que els nostres passos, i el batec dels nostres cors, marquin el ritme d’un caminar distret, sense presses, mentre deixem que les nostres mans s’omplin de tresors.
Lizaso, Valle de Ultzama (Navarra). Fotografia: Natàlia Oriol i Jaume Canals
