El principi del camí

El Celler de Cal Rossendo us dona la benvinguda al seu espai de creació, informació i comunicació. Aquest projecte neix de la voluntat compartida de dues persones, de dues ànimes que es trobaren en el camí de la vida, i que comparteixen una manera de Ser.

Abans que nosaltres, però, hi va haver generacions d’homes i dones que van fer créixer el que avui coneixem. L’avi Rossendo fou qui donà nom a la casa on es troba el Celler que avui nosaltres continuem, el qual conserva les velles màquines que avis i pares utilitzaven per fer del raïm el nèctar de l’alegria i de l’amor. Com ells, nosaltres conservem aquesta tradició, i de la nostra passió en neixen dos vins: l’Eudald (un vi negre del qual parlarem més endavant) i el blanc Queralt, que avui és una realitat: un xarel·lo cent per cent que anem fent créixer des de l’afició dedicada i sincera.

Aquesta, però, no és la nostra única ocupació: el treball al camp és la principal tasca que desenvolupem, i volem que aquest espai sigui un lloc des del qual tots vosaltres us pugueu apropar a aquest món que es va perdent: l’agricultura, el vincle amb la terra i l’amor per la natura; i, de la mateixa manera, que pugui ser també un espai de diàleg i reflexió.

És per això que, de manera continuada, publicarem fotografies i textos (també d’elaboració pròpia!) sobre les feines del camp i sobre el procés natural de plantació i collita, segons les temporades, així com de les èpoques de verema, d’embotellament del vi, l’oli i la mel. Us parlarem de les oliveres, compartirem poesia, i us ensenyarem com cuidem les abelles que ens regalen el seu fruit més dolç.

No us ho perdeu i seguiu-nos! Estem convençuts que compartir és l’única manera de créixer, i desitgem que ens acompanyeu en aquest viatge que tot just iniciem: esperem que la nostra il·lusió sigui també la vostra, i que gaudiu molt d’aquest racó de pau i vida.

Aquest és el principi del camí: no sabem on arribarem, ni com serà, ni tan sols si podrem seguir algunes petjades; no té cap importància: deixarem que els nostres passos, i el batec dels nostres cors, marquin el ritme d’un caminar distret, sense presses, mentre deixem que les nostres mans s’omplin de tresors.

Un camí

Lizaso, Valle de Ultzama (Navarra). Fotografia: Natàlia Oriol i Jaume Canals

 

OR

Encara no hem entès que l’or no es troba en les pedres precioses, ni sota terra, ni cal pagar-ne un preu molt alt. No hem entès, encara, que la vida són, senzillament, moments essencials: el caliu del foc; una torrada d’on regalima l’oli acabat de fer; uns ulls que parlen d’amor; una mà que et sosté el món.

UNADJUSTEDNONRAW_thumb_449f

El nostre oli. Varietat: palomar 100%.

P.V.P: 4€  [ampolles petites]

 

NOU I VELL

Us presentem la raresa de casa: el nostre xarel·lo de sempre envellit en bóta (collita 2017)  i el chardonnay de l’Alt Camp (collita 2018). Li diem Nou i Vell, i diu així:

Les cames es van cansant, sota aquest sol que no perdona. Recordem un temps passat, quan encara érem infants. Ja són lluny les corredisses, els crits, les cabanes i els jocs amb bicicleta pels carrers. Observem aquestes pedres, les que hi ha sota els nostres peus, i ens sentim també com elles: la vida ens ha deixat solcs sobre la pell, marques inesborrables de ferides i somriures. Cada cicatriu, cada arruga del nostre rostre, és el mapa indesxifrable de cada moment viscut.

wGUSTPAKR+ClKb+fHGIk%g_thumb_4365

SOL

Potser la vida és un camí solitari que recorrem amb massa pressa. Sovint, oblidem de mirar-nos els ulls, tranquil·lament, i respirar. Sovint no recordem que hi ha una mà estesa que ens acaricia a cada pas. De vegades, ni tan sols observem cada pedra del camí, cada porta que se’ns obre, cada dia que comença. I és avui que tenim el sol, la flor, i el batec del nostre cor. És avui que encara podem mirar endavant. És avui que encara tenim la vida.

El nostre sol: chardonnay 100% (Vila-Rodona, Alt Camp).

8yqpk2fds8yidplpuremq_thumb_437b.jpg

Un camí

IMG_4772

Els cups han tornat a obrir-se, aquest any, per acollir el nou raïm. Hem tornat a sentir l’olor del fruit madur, hem vist de nou com fermentava el suc daurat… Ens hem tornat a sentir vius. Un cop més, el meravellós espectacle de fer vi(da).

 

 

 

Com abans…

Les nostres màquines antigues. Treballem el raïm manualment, com feien els nostres besavis. Recuperem la tradició, i no perdem la il·lusió! Des del cel, algú somriu…

El nostre petit celler: més que un vi, una història per compartir.